29/4/10

26/4/10

Entrevista a Nawal al Saadawi: "Toda religión oprime a la mujer"


(Fuente: Revista Sin Permiso. 13/07/08)


Esta entrevista fue conducida por Kamala Orozco y Florence Cassam Chenai


Con 76 años, la energía y vitalidad de Nawal Al Saadawi es contagiosa. Así lo ha demostrado en el Congreso Mundo de Mujeres que concluyó ayer en Madrid. Los ojos de esta luchadora egipcia por la libertad y la igualdad transmiten una inagotable curiosidad. Dejó la psiquiatría para dedicarse de lleno a la literatura. Autora de La cara oculta de Eva (1970), Mujeres y sexo (1972) o Mujer en punto cero (1973) fue cesada de su puesto de directora de Sanidad Pública y la revista que editaba, clausurada. Siguió escribiendo y hablando en público de la situación de la mujer árabe y de los derechos humanos. En 1981 fue encarcelada. Desde allí siguió escribiendo como pudo ya que le quitaron papel y lápiz. Tras salir de prisión, en 1983, fundó la Asociación Solidaria de Mujeres Árabes para “quitar el velo de las mentes” de las mujeres árabes.

Pregunta. ¿Cuáles son los problemas de las mujeres en el mundo árabe en la actualidad?


Respuesta. La desigualdad. No habrá igualdad si no hay igualdad entre los países y las clases. El 60% de la población egipcia vive debajo del umbral de la pobreza. La mayoría son mujeres, solteras, madres con hijos, que trabajan para dar de comer a su familia.

Además, las mujeres tienen que enfrentarse también al renacimiento de los fundamentalismos religiosos; ya sean islámicos, cristianos o judíos. En cualquier caso la mujer resulta oprimida. Las mujeres siempre están oprimidas por las religiones. Sufren problemas económicos, políticos, religiosos, problemas para casarse o problemas vinculados al velo.


P. ¿El velo es una imposición?


R. Sí. Hay un paso atrás hacia el velo y la circuncisión fomentado por parte de todos los fundamentalistas religiosos. Muchas mujeres en Egipto han tenido una ablación. No tiene nada que ver con una religión particular. Los fundamentalistas cristianos también imponen la ablación de las niñas.


P. Se dice que suelen ser las mujeres las que preservan como tradición la mutilación genital.


R. Es cierto. Son las mujeres las que practican la ablación. Son las esclavas de los esclavos. El hombre también es un esclavo. Sin embargo, la esposa aparece como la esclava del marido.


P. El sociólogo francés Alain Touraine afirma que la mujer tendrá un papel predominante en la sociedad de los próximos 500 años. ¿Cree que será así?


R. ¡Espero que no sean mujeres como Condoleezza Rice! O Margaret Thatcher, Hillary Clinton, Madeleine Albright, Angela Merkel, Golda Meier... Son mujeres de derechas, que creen en el patriarcalismo. Mujeres opresoras que oprimen a otras mujeres. ¿Qué tipo de mujeres liderarán la sociedad? ¡No es suficiente ser mujer! Hay que defender la justicia.

Espero que la sociedad dentro de 500 años esté dirigida por progresistas en general, hombres y mujeres.


P. Usted se presentó a las elecciones presidenciales en Egipto...


R. Fue un acto simbólico. Utilicé mi programa electoral para conseguir más visibilidad. Cuando la policía me impidió asistir a mi reunión electoral pude decir que dejaba la campaña y denunciar que no existía un verdadero sistema democrático. La política global está relacionada con el feminismo. No hay separación entre la dominación sufrida por las mujeres y la dominación que impera en el mundo. No se puede separar los asuntos de género de los demás temas.


P. ¿Cómo ve el mundo en la actualidad?


R. No hay justicia. El poder que domina el mundo es el militar, el económico, el de los hombres, las religiones. Se está usando a Dios para oprimir a la gente, a las mujeres y a los pobres. Vivimos en la selva y tenemos que luchar en contra de ello.

Nawal al Saadawi es una veterana luchadora y feminista egipcia


Conferencia en Lleida a cargo de Soraya Sough

El siguiente documento son los puntos tratados en la conferencia que Sough dio el pasado 6 de noviembre en Lleida.

Documento

19/4/10

Entrevista a Soraya Sough al diari Segre sobre la qüestió del vel

L'enllaç següent porta a l'article escrit el passat mes de juliol pel diari Segre, on s'entrevista a Soraya Sough, fundadora d'Antinea, sobre la qüestió del vel.

Entrevista complerta

No al linxament de dones. No a "l'amnistia nacional"!

Algèria

Ens sentim revoltades davant la bogeria mortífera dels integristes islamistes que s’ha desfermat un cop mésf al barri «d'El Haicha», a Hassi-Messaoud, ciutat petroliera del Sud d'Algèria. No hem oblidat aquella nit funesta del 13 de juliol de 2001, en el transcurs de la qual prop de cinquanta dones foren martiritzades en aquest mateix barri. En efecte, aquella nit, uns quants centenars d'individus, responent a la prèdica d'un imam, armats de bastons, ganivets i sabres, atacaren les treballadores i els seus nens.

Fins on arribarà la barbàrie ? Prop de deu anys després de l'expedició punitiva de 2001, el guió de l'horror es reprodueix encara ! De nou, el sabre, el ganivet, el destral i el bastó contra dones sense defensa. Són atacades, torturades, violades, assassinades. Des de fa diverses setmanes, el terrorisme fa de nou furor i les dones, un cop més, esdevenen el fitó d'agressors que intenten imposar el seu ordre a la societat.

Malgrat les denúncies presentades a comissaria, la policia mostra una paràlisi total. Les denúncies són arxivades. No es pren cap mesura per jugular el clima de violència. En aquesta zona sota alta protecció, això significa que, als ulls dels poders públics algerians, la seguretat de les bases petrolieres és més important que les vides humanes!

Evidentment, aquesta situació gravissima és el corol·lari de totes les derives escandalosament batejades «rahma», «concòrdia civil», «reconciliació nacional»; però que, de fet i en nom de «l'amnistia nacional», banalitzen i fins i tot legalitzen el crim, la violació i el segrest, sacrificant el futur d'Algèria sobre l'altar del compromís amb l'islamisme polític.

Aquests dispositius mai no han assegurat la protecció de les víctimes del terror islamista, no han fet justícia a les víctimes ni a les seves famílies, en particular les supervivents de les massacres d'HASSI MESSAOUD. Al contrari, són les víctimes les que s'han d'amagar, callar, resoldre's a la fugida o a l'exili.

Aquests esdeveniments tràgics posen una vegada més a l'ordre del dia la necessitat d'abrogar el Codi de la família que rebaixa les dones a un estatut de subciutadanes i cultiva en els esperits un obscurantisme d'una altra època.
L'Estat algerià ha faltat a la seva primera missió, que consisteix a garantir la seguretat dels seus ciutadans i ciutadanes
.


La Iniciativa Feminista
europea IFE-EFI fa costat a les feministes algerianes, cridant totes les forces democràtiques a manifestar la seva solidaritat amb les dones d'Hassi-Messaoud i exigir :
  • El cessament del clima de terror que regna sobre les dones a Hassi-Messaoud i la fi de totes les exaccions,
  • Una protecció immediata i excepcional per garantir la seguretat i la integritat física d'aquestes dones, i el seu dret al treball,
  • El reconeixement públic per les autoritats locals i territorials de les accions terroristes de les quals són víctimes,
  • Endegar accions judicials contra tots els que han participat en aquests crims,
  • Engegar un procediment judicial per posar terme a la impunitat dels actes de vandalisme i de terrorisme.


Coordinació europea de la IFE-EFI
15 d’abril de 2010

Traducció del francès al catalá: “Dones d’Enllaç”